g



S.E. Bokar Rimpotxé

Bokar Rimpotxé va néixer el 15 d’octubre de 1940, en un poblet de pastors situat als àrids altiplans a l’oest del Tibet. Quan tenia quatre anys va ser reconegut com el Tulku de Karma Sherab Öser.

Karma Sherab Öser (1890-1939) era un monjo nascut a Kham. En un moment de la seva vida va voler realitzar un pelegrinatge a Lhasa, i va aprofitar l’ocasió per visitar el XVè Karmapa.

Instal·lat en una cova propera al monestir i es va convertir en deixeble proper del Karmapa.

Va fer el pelegrinatge a la muntanya més santa del País de les Neus: la muntanya Kailash. Va fer una parada en una cova que li va semblar molt propícia per a la meditació, la Cova del Palau Celeste, pròxima a un monticle anomenat “Bokar”, que significa “Pujol Blanc”. Allà va emprendre la pràctica de mil Nung-nye (dies de dejuni complet, alternant amb dies de dejuni parcial).

La seva estada a la cova va durar prop de tres anys.

Tanmateix, els habitants de la regió havien concebut tanta fe i tanta devoció cap a ell, que van insistir perquè es quedés amb ells i fundés un monestir. Per tal de forçar la decisió del seu venerat ermità, van demanar al XVè Karmapa que donés suport a la seva demanda. Aquest ho va fer de bon grat i Karma Sherab Öser no va poder més que inclinar-se davant la voluntat del cap del seu llinatge.

Va fundar el monestir de Bokar, “Bokar gompa”. Així es va convertir en el primer Rimpotxé de Pujol Blanca, el primer “Bokar Rimpotxé”.

Quan va morir, gràcies a les indicacions del jove XVè Karmapa, van trobar al seu Tulku a alguns dies de camí del seu monestir. Entronitzar al nou Bokar Rimpotxé i aquest va començar la seva educació tradicional en Bokar gompa. Als tretze anys va partir cap Tsurpu per continuar els seus estudis al costat del Karmapa. Es va quedar allà tres anys i després va tornar al seu monestir.

Als vint anys, Bokar Rimpotxé va tornar a Tsurpu amb la intenció de realitzar el tradicional retir de tres anys. Però no comptava amb els dramàtics esdeveniments que anaven a passar.

El jove Rimpotxé, l’any 1959, va comprendre immediatament que l’infern anava a abatre sobre el Tibet i que havia de fugir. Convidant a anar amb ell a tots els que ho desitgessin, va prendre la ruta de l’exili acompanyat per un grup d’unes setanta-cinc persones, amb yaks, cabres i bens.

Bokar Rimpotxé es va quedar un temps al Nepal i després va ser a Rumtek, a Sikkim (llavors independent), ja que volia residir prop del Karmapa que havia establert allí el seu exili. El seu desig només es va realitzar parcialment ja que, encara que va poder reunir-se amb el Karmapa, no va poder quedar-se molt temps al seu costat, un ancià servidor que l’acompanyava va emmalaltir, i va haver de tornar a Darjeeling i quedar-s’hi.

Aquesta circumstància havia de marcar un gir en la seva vida. No sabia on instal.lar-se i va trobar refugi al recinte del temple de Bhutya Busty. Aquest temple albergava a un altre lama a l’exili: Kalu Rimpotxé. Així va nuar la destinació la connexió per la qual el Tulku de Bokar es convertiria en el deixeble més proper del mestre de Kham. També va ser el que va fer que Bokar Rimpotxé entrés en relació amb el llinatge Txangpa, ja que fins aquest moment la seva formació només li havia introduït en els ensenyaments del llinatge Karma Kagyu.

Anys després , Kalu Rimpotxé va rebre la donació d’un terreny en Sonada, un poble situat a uns quinze quilòmetres d’allà. Kalu Rimpotxé va concebre de seguida el projecte d’edificar un monestir i, més encara, un centre per la retir de tres anys. Bokar Rimpotxé, que des de feia molt de temps aspirava profundament a realitzar aquest retir, es va alegrar molt i va participar amb entusiasme en la construcció que, a falta de mitjans econòmics, es va fer amb el que havia a mà. Kalu Rimpotxé impartia personalment les iniciacions i les instruccions als seus deixebles. Així, durant aquests tres anys (1971-1974), Bokar Rimpotxé va poder assimilar amb alegria aquest nou llinatge que se li oferia.

En el segon retir Kalu Rimpotxé li va confiar la tasca de guiar els nous retirats, assumint el paper de drupa.

En canvi, va participar completament en el tercer retir (1971-1974), molt content que Kalu Rimpotxé hagués accedit a la seva petició de dedicar-lo al llinatge Karma Kagyu, omplint així el desig truncat per l’exèrcit xinès al assetjar Lhasa alguns anys abans. Aquesta formació li va permetre respondre més tard a la demanda del Karmapa, que el va elegir com drupa del centre de retirs de Rumtek.

En total, Bokar Rimpotxé va romandre més de vint anys al costat de Kalu Rimpotxé, acompanyant-fins en els seus últims instants.

Bokar Rimpotxé descriu les qualitats de Venerable Kalu Rimpotxé

Resumeix així la devoció que sentia pel seu mestre:

“Al principi, de fet, veia en ell un bon lama, a qui respectava i en el qual confiava, però no experimentava cap sentiment especial de fe o devoció. Després, gradualment, al llarg dels anys, vaig anar percebent les seves immenses qualitats. Eren realment tan profundes que era impossible prendre consciència d’elles en un sol cop. Com més les descobria, més s’enfortien la meva fe i la meva devoció, fins que vaig adquirir la certesa que Kalu Rimpotxé era un amb el Buda Portador del Diamant.”

Quan va acabar els seus retirs en Sonada, Bokar Rimpotxé va pensar retirar-se a un lloc apartat, però Kalu Rimpotxé va dissuadir, aconsellant-li que seguís la seva vida en el marc monàstic.

El 1984, quan visitava Mirik, no lluny de Sonada, va trobar un lloc que li va semblar propici i va tenir la idea de fundar un petit centre de retirs dedicat a Kalatxakra. Kalu Rimpotxé va aprovar aquest projecte i fins i tot li va avançar els fons necessaris per a la construcció.

En l’actualitat alberga prop de tres-cents monjos i consta de diversos edificis dos dels quals són grans centres de retir en què s’ensenyen les pràctiques karma kagyupes i les Txangpa.

Una altra activitat important de Bokar Rimpotxé es va iniciar el 1992, quan va decidir organitzar a l’Índia un seminari per a occidentals, proporcionant-los una formació gradual i contínua sobre el camí de la Gran Unió (Mahamudra. Després d’haver estat a prop del XVI Karmapa, Bokar Rimpotxé va mantenir una relació íntima, animada per una immensa devoció, amb el jove XVIIè Karmapa, nascut el 1985, amb el qual es va trobar per primera vegada el 1992, durant la seva entronització al Tibet. Després de la fugida del Karmapa a l’Índia, va veure amb molta freqüència i li va transmetre moltes ensenyaments. L’estima era mutu, i després de la mort de Bokar Rimpotxé, el Karmapa n’expressa l’amor que sentia per ell escrivint aquestes línies:

El Senyor del refugi Bokar Rimpotxé (1940-2004), sostenidor sublim del Vinaya i dels tantras, des del moment en què va prendre naixement en aquest món fins que va partir més enllà del sofriment, va realitzar amb bondat una vasta activitat per mantenir, protegir i expandir la doctrina de Buda en general i particularment la del llinatge de la pràctica. Encara que el nostre cos fos reduït a pols seria això suficient per tornar-li tot el que li devem?

Prego perquè, en totes les nostres vides futures, jo mateix i els meus semblants, deixebles orfes i indignes, siguem capaços de seguir l’exemple que ens ha donat aquest guia sublim; prego perquè, esdevenint els hereus d’aquells que tenen el secret de la via santa en la seva integritat, sapiguem conduir a tots els éssers al Despertar insuperable. Puguin realitzar tots els desitjos que Bokar Rimpotxé ha concebut per al bé de tots els éssers de l’univers i pugui la seva reencarnació santa i sense error tornar ràpidament amb nosaltres.

Bokar Rimpotxé va morir sobtadament d’un atac cardíac el 17 d’agost de 2004, quan tenia seixanta-quatre anys. Encara que les seves funcions vitals es van aturar, va romandre en meditació profunda durant tres dies. A més, la seva partida d’aquest món va ser seguida per diferents manifestacions miraculoses: van aparèixer arc de Sant Martí, van caure perles santes del seu cos quan era portat en processó al voltant del temple, es va aparèixer a deixebles de tot el món.

– Per a una biografia completa de Bokar Rimpotxé veure “Bokar Rimpoché, el lama de la blanca colina” d’edicions Dharma.


Z

Comments are closed