g



Els Ensenyaments de Buda

Hinayana, Mahayana i Vajrayana

“Fa dos mil cinc-cents anys, i gràcies a l’experiència de la meditació, Buda Sakyamuni va penetrar en l’essència de la ment. Per la contemplació directa, realitzà la naturalesa profunda i un nou “Despertar”. Aquesta va ser la seva experiència capital. Havent descobert la realització d’allò que som, anuncià el seu ensenyament i proposà un camí per accedir a l’experiència que ell va realitzar. Aquest ensenyament es diu el “Dharma de Buda”, l’ensenyament de Buda.

És un coneixement experimental per aprendre a reconèixer la nostra naturalesa fonamental i alliberar-nos de l’esclavitud de les il·lusions, les passions i els pensaments. Permet descobrir la veritable bondat, durant la vida, en el moment de la mort i dins les existències ulteriors, fins el darrer despertar espiritual que és l’estat de Buda. Desenvolupa “saviesa i compassió universals.”

Extret d’un ensenyament del Molt Venerable Kalu Rimpotxé.

Les divisions dels ensenyaments de Buda

Les divisions dels ensenyaments de Buda, igualment nomenats “vehicles”, tradicionalment són:

Petit Vehicle (Hinayana)

Gran Vehicle (Mahayana)

Vehicle del Vajra (Vajrayana)

Però hi ha també l’ús, a la tradició tibetana, d’escindir l’Hinayana en dos corrents:

• El vehicle dels Oients (Shravakayana)

• I el vehicle dels Budes solitaris (Pratyekabudayana).

D’altra banda, després de la consecució de l’Hinayana, no altera el recés de Mahayana, ni el de Vajrayana sinó que són idèntics. Només els mètodes per distingir-los. Per aquestes raons una altra possible presentació dels tres camins ensenyats per Buda: el vehicle dels Oients, el vehicle dels Budes solitaris, el vehicle del Bodhisatva (Mahayana i Vajrayana).

S’adapta a una estructura piramidal, la base Hinayana, Mahayana i Vajrayana. Aquests vehicles s’organitzen al voltant del cos principal del Buda Sakyamuni. Els tres cicles, que consten de totes les instruccions enviades en la seva vida, però de vegades, en llocs i per un públic en particular.

Les principals diferències entre aquests tres camins espirituals es troben en els objectius i mètodes.

L’Hinayana o el petit vehicle

El practicant Hinayana es basa principalment en el sutres, i en les “Quatre Nobles Veritats”:-sofriment, – origen, -cessament, – i el camí de l’alliberament.

Aspira per a si mateix, a trencar la cadena de renaixements al món. I, per això, segueix les instruccions de la Quarta Noble Veritats, amb l’exposició de la trajectòria espiritual que condueix a l’extinció del sofriment. Va desenvolupar les grans virtuts de la comprensió renúncia, atenció, disciplina i parcialment de la naturalesa profunda dels fenòmens.

El Mahayana o gran vehicle

El practicant Mahayana, tot i acceptant la primera ronda dels ensenyaments del Buda, segueix també els altres dos:

El cicle de l’Absència de característiques, i el cicle de l’Excel·lent discriminació.

    L’Esperit de la Il·lustració: La Bodhitxita

El seu objectiu final és ajudar a tots els éssers vius a entrar en el perfecte estat de Buda. Aquesta manera de pensar es diu així: Bodhitxita o l’Esperit de la Il·lustració. El practicant Mahayana, per tal de donar el pes real d’aquest compromís, li és necessari el desenvolupament de la perfecció en el camí: la generositat, la paciència, l’ètica, la perseverança, la contemplació i el coneixement. La màxima perfecció de la saviesa, o Prajnaparamita, obre el camí a la veritable naturalesa dels fenòmens, la vacuïtat. Així, en la compassió de la Unió-la vacuïtat que creix per la glòria de l’estat de vigília(Bodhitxita i Vacuïtat).

El Vajrayana o camí tàntric

El practicant Vajrayana té una perspectiva del tot singular: fent seves les virtuts de la renúncia i de la disciplina de l’Hinayana, fent madurar alhora les múltiples facetes de la Bodhitxita, el cor del Mahayana. També farà ús dels mitjans hàbils que estan en contacte directe amb les causes d’un despertar a venir, però també i des del principi amb el fruit de la il·luminació que ja és present. I, farà ús de la seva representació arquetípica que són les deïtats de meditació i els Yidams Txekyong protectors. Amb l’ajuda de les instruccions específiques dels mestres espirituals, indispensable en aquest context confrontar el practicant amb la seva naturalesa ja desperta.

L’Hinayana, el Mahayana i el Vajrayana són respectivament, la base de la il·luminació, camí que condueix a la il·luminació i el despertar d’un resultat. És en aquest context on a Kagyu Dzong i Dashang Vajradhara Ling, i també a Drayang-Gyatso-Ling podem estudiar, reflexionar i meditar.

Per a l’exercici de les pràctiques espirituals específiques pel Vajrayana, o camí del tantra ensenyat pel Buda, es requereixen tres condicions: la recepció de la iniciació d’un yidam i el permís per a utilitzar el text que serveix de suport per a la meditació d’aquest yidam i, finalment les instruccions per dur a terme aquesta meditació.


Z

Comments are closed